 |
| INTRODUCCIÓ
GEOGRÀFICA
 |
Maria de la Salut és
un municipi del Pla de Mallorca situat entre els termes de santa Margalida,
Muro, Llubí, sineu i Ariany. Té una superfície de
30,30 km2 i una població de 2173 habitans (dades de 2004), anomenats
mariers o mariandos i una densitat de 71,72 h/km2, la més elevada
del Pla de Mallorca. |
El Clima és
clarament mediterrani amb precipitacions irregulars que s’acosten a una
mitjana de 550 mm anuals. La tardor és l’estació més
plujosa, essent el mes d’octubre el de més precipitacions. Per
contrapartida, juliol és el més sec. Els dies de pluja oscil•len
entre 47 i 77. Respecte a les temperatures, les oscil•lacions tèrmiques
són considerables entre les més calorosos, juliol, i les més
fredes, gener i febrer.
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ
DESCRIPCIÓ
HISTÒRICA
La prehistòria
i història antiga
Les restes arqueològiques més antigues trobades en l’actual
Terme municipal de Maria de la Salut daten de l’època pretalaiòtica:
es tracta de la cova d’enterrament dels Set pilars a ses Rotes Noves de
Montblanc i la cova de la Caseta del Garriguer, també a Montblanc. A
la primera, de planta irregular, s’hi ha trobat mostres de material de
l’Edat del Bronze. A més, hi ha més de vint jaciments arqueològics
espargits pels 30,30 km2 del terme. El mal estat de conservació de la
majoria de les restes arqueològiques es deu, en gran part, a la roturació
de terres des de l’època medieval. Les restes més ben conservades
del període talaiòtic, les trobam a la pleta des Pujolet on roman
part de la muralla que envoltava el poblat, el conjunt del Velar, també
emmurallat, i les navetes de ses Rotes Noves de Montblanc. Totes les restes
d’aquesta època es localitzen en petits turnos, prop de terres
bones per cultivar i mantenen una distància no superior a un quilòmetre.
D’aquest moment daten les troballes d’un mart de bronze, llumetes
i ceràmica de diferent època talaiòtica. Amb tota probabilitat
algunes cases de possessió, com es Pujol i Deulosal es troben sobre restes
d’època talaiòtica. El talaiot circular de ses Tarragones
segurament formava part d’un conjunt més gran, avui difícil
de localitzar.
Època
romana
D’aquest període destaca la localització de restes d’un
assentament rural a sa Torre de na Gil, amb fragment d’àmfora d’època
republicana , dels segles II i I aC, com també ceràmiques imperials,
emprades per transportar i emmagatzemar líquids i àrids. L’ocupació
humana d’aquest jaciment quasi segur comença al segle I dC es trobava
en ple funcionament durant el segle II dC. La ceràmica de l’època
islàmica mostra evidencies d’una reocupació posterior. Algunes
monedes d’època imperial, com també peces de plom per a
conduccions d’aigua, fan pensar en una explotació de certa importància,
fins i tot en la possibilitat d’una vil•la romana. La seva situació
prop de síquia Reial i arrecerat per la serra de Muro el fan un lloc
idoni per a l’habitatge. Restes de ceràmica romana tanbé
se’n troben als Gassons, Sa Pleta des Pujolet i Deulosal. En aquest indret,
sobre un turó, entre el pla de Deulosal i el pla des Rafal, únicament
s’han localitzat ceràmiques romanes. Es tracta sobretot de ceràmica
comuna i terra sigil.lata.
|
