Ajuntament de Maria de la Salut

INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

Maria de la Salut es un municipio del Pla de Mallorca situado entre los municipios de Santa Margalida, Muro, Llubí, Sineu y Ariany. Tiene una superficie de 30,30 km2 y una población de 2.173 habitantes (datos de 2004), denominados mariers o mariandos y una densidad de 71,72 h/km2, la más elevada del Pla de Mallorca. El Clima es claramente mediterráneo con precipitaciones irregulares que se acercan a una media de 550 mm anuales. El otoño es la estación más lluviosa, siendo el mes de octubre el de más precipitaciones. Por contrapartida, julio es el más seco. Los días de lluvia oscilan entre 47 y 77. Respecto a las temperaturas, las oscilaciones térmicas son considerables entre las más calurosas, julio, y las más frías, enero y febrero.

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ

DESCRIPCIÓ HISTÒRICA

La prehistòria i història antiga

Les restes arqueològiques més antigues trobades en l’actual Terme municipal de Maria de la Salut daten de l’època pretalaiòtica: es tracta de la cova d’enterrament dels Set pilars a ses Rotes Noves de Montblanc i la cova de la Caseta del Garriguer, també a Montblanc. A la primera, de planta irregular, s’hi ha trobat mostres de material de l’Edat del Bronze. A més, hi ha més de vint jaciments arqueològics espargits pels 30,30 km2 del terme. El mal estat de conservació de la majoria de les restes arqueològiques es deu, en gran part, a la roturació de terres des de l’època medieval. Les restes més ben conservades del període talaiòtic, les trobam a la pleta des Pujolet on roman part de la muralla que envoltava el poblat, el conjunt del Velar, també emmurallat, i les navetes de ses Rotes Noves de Montblanc. Totes les restes d’aquesta època es localitzen en petits turnos, prop de terres bones per cultivar i mantenen una distància no superior a un quilòmetre. D’aquest moment daten les troballes d’un mart de bronze, llumetes i ceràmica de diferent època talaiòtica. Amb tota probabilitat algunes cases de possessió, com es Pujol i Deulosal es troben sobre restes d’època talaiòtica. El talaiot circular de ses Tarragones segurament formava part d’un conjunt més gran, avui difícil de localitzar.

Època romana

D’aquest període destaca la localització de restes d’un assentament rural a sa Torre de na Gil, amb fragment d’àmfora d’època republicana , dels segles II i I aC, com també ceràmiques imperials, emprades per transportar i emmagatzemar líquids i àrids. L’ocupació humana d’aquest jaciment quasi segur comença al segle I dC es trobava en ple funcionament durant el segle II dC. La ceràmica de l’època islàmica mostra evidencies d’una reocupació posterior. Algunes monedes d’època imperial, com també peces de plom per a conduccions d’aigua, fan pensar en una explotació de certa importància, fins i tot en la possibilitat d’una vil•la romana. La seva situació prop de síquia Reial i arrecerat per la serra de Muro el fan un lloc idoni per a l’habitatge. Restes de ceràmica romana tanbé se’n troben als Gassons, Sa Pleta des Pujolet i Deulosal. En aquest indret, sobre un turó, entre el pla de Deulosal i el pla des Rafal, únicament s’han localitzat ceràmiques romanes. Es tracta sobretot de ceràmica comuna i terra sigil.lata.